Una clara obsessió
acollia fa prou anys:
tenir força amb els companys
per baixar de Son Nebot.
Arran del magnífic bot
som ric en abundància,
ja m’he guarit de l’ànsia
dissipant ma solitud
i ara, pel regal rebut
estic en estat de gràcia.


Jo exhibia contumàcia
quan guitava aquell domàs
cap cosa féu que pensàs
el complot amb democràcia.
Hissar-s’hi era fal·làcia
un dia per tu o per ell,
allà dessobre Es Pixarell
he quedat commocionat,
a tots que m’heu fet costat
vos estim!, Betuadell!

Es Lli


Mare meva! Quin estrès!
amb l’eina fotogràfica,
guaitant la panoràmica
m’ha caigut amb tot el pes.
Però no n’heu de fer res
és compte meu a la fi.
Jo tot sol m’ho he de dir:
no hi cerqueu cap malícia,
m’ha mancat la perícia
prop del Salt Gran d’Es Lli

Coanegra



Coanegra assolellat
ha exhibit l’aigua pulcre
i amb un cafè sense sucre
el donam per ben baixat.
El matí ha arraconat
la llum pels amagatalls
guspirejant els detalls
i escampant els perfums.
Jo ja somiava el dilluns
l’alè d’aquestes valls!

Prat

Dramàtica és la canal
on l’aigua hi corre callada
i al gorg composa embassada
son cadència i son cabdal.
Al compàs d’un temporal
s’ha musicat un conte,
ara l’aigua llisca prompte
ressonant amb gran esclat,
l’intèrpret Torrent des Prat
balla i canta quan s’omple

L'Ofre

Cap a l’Ofre, dia estirat,
asserenat, ronsé i tranquil.
Desig no perdre gens el fil
de la joiosa novetat
d’un remot camí empedrat
que em proveeix d’alegria.
Just per això jo voldria,
amb pastat seguici suau,
tornar a refer amb pau
el mateix rumb cada dia.