Ses Olives

Mai és bona l’espera
perquè es perd l’habitud,

llavors m’hagués dolgut
deixar passar més anys
per anar amb els vells companys
a baixar Ses Olives,
fiblen grumers i ortigues

que hem de guarir amb sal
d'aquelles blaves ribes
on vola tot lo mal

Cabrera

Horabaixa tornant de Cabrera
on m’han contat el què era i no era,
posats en fila el Galatzó i el Teix

emergint de la mar, bessó i eix,
després d’Alfàbia, l’Ofre i Migdia
la impaciència ja em consumia,
passat el Major i el Massanella
ja no veig res més, només a ella,
cresteja tota fins al Puig Tomir
després s’enfonsa amb un darrer sospir.
A la posta de sol retallada
la Serra vull veure altra vegada!